Ulls confinats

Una recerca d’obres del passat
per emmirallar-nos en el present.

Comissari: Jordi Mitjà

Santiago Rusiñol i Prats, El porxo del jardí o Tarda de pluja, 1889. Oli sobre tela, 124 x 68,5 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Richard Hamilton. "Lobby" ("Vestíbul"), 1984. Col·lotip i serigrafia sobre paper. 42,8 x 58,3 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Col·lecció Fundación Repsol. © Richard Hamilton, VEGAP, Barcelona. Fotògraf: Tony Coll
Josep Sancho Piqué. Posta del sol, últim quart del segle XIX - primera meitat del segle XX. Oli sobre tela, 16 x 24 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Perejaume. Els luxes de la metàfora, 1985. Oli sobre tela. 81 x 100 cm. Fundació Palau © Vegap
Constant. Construcció d'un laberint, 1972. Aiguafort i punta seca sobre paper. 56 x 39 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Col·lecció Fundación Repsol. © Constant, VEGAP, Barcelona. Fotògraf: Tony Coll
Hans Haacke. "Condensation Cube" ("Cub de condensació"), 1965 (2006) (2013). Metacrilat i aigua. 76 x 76 x 76 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació National Comitee and Board of Trustees Whitney Museum of American Art. Hans Haacke, VEGAP, Barcelona. Fotògraf: Hans Haacke
Manolo Quejido. "De veraneo" ("D'estiueig"), 1976. Acrílic sobre cartulina. 100,5 x 71,9 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Obra adquirida gràcies a Fundación Catalana Occidente. © Manolo Quejido, VEGAP, Barcelona, 2015. Fotògraf: Tony Coll
Alfred Figueras i Sanmartí. Retrat d'un jove, 1935. Oli sobre tela, 67 x 56 cm. Museu de Manresa. Manresa. Dipòsit de Clàudia Figueras Valls.
Maria Noguera i Puig. Hivern (jardí), 1926. Oli sobre tela, 39 x 41,7 cm. Museu de Manresa. Manresa.
Joan Martí Centellas, Retrat de nen amb timbal i cèrcol, Barcelona, segona meitat del segle XIX. Paper / albúmina, 10,5 x 6,2 cm. Museu Frederic Marès. Barcelona. Museu Frederic Marès © Foto: Veraicon
Bust reliquiari d'una santa, primer quart segle XVI. Països Baixos o Alemanya (?). Talla policromada, 40 x 38 x 20 cm. Museu Frederic Marès. Barcelona. Museu Frederic Marès © Foto: Guillem F-H.
Josep de Togores i Llach, Home jove amb llibre, 1968. Oli sobre tela, 66 x 83 cm. Museu d'Art de Cerdanyola.
Josep Berga i Boada. S/T (Dibuix del cadàver la Montserrat Boada i Roger, mare de Josep Berga i Boada), 1912. Paper i carbonet. Museu de la Garrotxa, Olot.
Joan Martí Aragonés. Contrallum, 1967. Oli sobre tela. Museu de la Garrotxa, Olot.
Rafael Duran. Interior, 1965 circa. Oli sobre tela. Museu de la Garrotxa, Olot.
Ismael Smith i Marí, Il·lustració per a la portada d'El temple obert, de Pere Prat Gaballí, 1908. Tinta sobre paper, 24 x 16 cm. Museu d'Art de Cerdanyola (Dipòsit de col·lecció particular).
Lluís M. Saumells. Sense títol, últim quart del segle XX. Tinta sobre paper, 15,7 x 21,6 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Barbara Stammel. Hermana I, 1997. Oli sobre tela, 170 x 160 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Josep Sancho Piqué. Posta del sol, últim quart del segle XIX - primera meitat del segle XX. Oli sobre tela, 16 x 25 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Apel·les Fenosa. Polyphème, 1949. Bronze, 165 x 110 x 175cm. Fundació Apel·les Fenosa.
Josep Cabré Sancho. Matí al terrat,, 1948. Oli sobre tela, 64x53 cm. MR 2091, Museu de Reus (IMRC)
Josep Sancho Piqué. Vell, últim quart del segle XIX - primera meitat del segle XX. Oli sobre tela, 35 x 29 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Joan Lahosa. Noia amb mocador groc, segle XX. Oli sobre tela, 81 x 64 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Josep Sancho Piqué. La calumnia, últim quart del segle XIX - primera meitat del segle XX. Dibuix al llapis i a la tinta sobre paper blanc, 25 x 32,5 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Josep Sancho Piqué. Figura jacent, últim quart del segle XIX - primera meitat del segle XX. Oli sobre tela, 65 x 48 cm. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.
Hortensi Güell i Güell. Ermita de Santa Anna, 1890-1899. Oli sobre tela, 31,5x42,5 cm. MR 10561, Museu de Reus (IMRC)
Otho Lloyd, Jardí de la casa del Putxet (Barcelona), Cap a 1947. 36,6 x 29,3 cm. Paper baritat, gelatina i plata (procés), Gelatina i plata sobre paper baritat. Dipòsit de Salvador Martínez, 1997. Museu Nacional d’Art de Catalunya, dipòsit de Salvador Martínez, 1997. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © Col·lecció Salvador Martinez Pérez-Hita; © L’artista o els seus hereus
Colita, Joan Marsé, escriptor, 1971 (tiratge 2000). 41 x 61 cm. Blanc i negre. Paper baritat, gelatina i plata (procés), Gelatina i plata sobre paper baritat. Museu Nacional d’Art de Catalunya, ingrés, 2002, donació de l'artista, 2003. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © L'autor o els seus hereus
Francesc Esteve, Ombra netejant vidres, 1959. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Francesc Esteve, 2002. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © L'autor o els seus hereus.
Francesc Esteve, Quina en porta de cap?, 1959. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Francesc Esteve, 2006. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © L'autor o els seus hereus.
Carles Fargas. XIV Iguanas (Joan Rom), 1986. Gelatina de plata virada sobre paper baritat, 50x40 cm. MR 12245, ©Museu de Reus (IMRC), II Premi Adquisició d’obra per al Fons d’Art Contemporani de la ciutat de Reus, 2000 ©MAMT, 2021
Josep Maria Lladó, Carrer de nit, 1933. 28,6 x 21,9 cm. Blanc i negre. Donació de Josep Lladó Badia i de Carles Lladó Costa, 1998. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © L'autor o els seus hereus.
Josep Maria Lladó, Composició, Cap a 1930-1934. 26,6 x 22,5 cm. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Josep Lladó Badia i de Carles Lladó Costa, 1998. ©Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © L'autor o els seus hereus
Fernando Lozano. Gos, 1997. Pintura acrílica sobre fusta, 48x27 cm. MR 12925, Museu de Reus (IMRC)
Josep Maria Lladó, Natura morta, Cap a 1930-1934. 17,9 x 23,9 cm. Blanc i negre. Paper baritat, gelatinobromur de plata, Gelatinobromur de plata sobre paper baritat. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Josep Lladó Badia i de Carles Lladó Costa, 1998. ©Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © L'autor o els seus hereus
Ramon Casas, Interior de taller, c. 1883. Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
Rellotge domèstic de fabricació catalana. Arenys de Mar, 1786. Ferro, llautó, bronze i peltre amb treball de forja, torn, fosa i decoració aplicada, reblada i gravada. 49,5 cm d’alt x 20,5 cm. d’ample i 23,5 cm. de fons. MDCS 2826. Fotografia: Arxiu MDCS.
Federico Zandomeneghi, Toilette matinal. París, cap a 1891-1892. Llapis carbó i pastel sobre paper, 30,5 x 27,4 cm. Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusiñol, núm. inv. 30.683
Ramon Casas i Carbó, Dona llegint, cap a 1890. Oli sobre taula, 14 x 18 cm. Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusiñol, núm. inv. 30.679.
Santiago Rusiñol i Prats, Ramon Canudas, malalt al llit. Sitges, 1892. Oli sobre tela, 16,5 x 25,8 cm. Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusiñol, núm. inv. 30.763
Josep Maria Llopis de Casades, Jardí, 1910. Oli sobre tela, 21,5 x 30 cm. Museu de Maricel, Sitges. Col. Art de la Vila de Sitges, núm. inv. 23
Santiago Rusiñol i Prats, Nen andalús assegut. Granada, 1898. Llapis carbó i pastel sobre paper, 19,3 x 20,9 cm. Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusiñol, núm. inv. 30.798
Cèsar Ferrater Pons. 1936. Oli sobre tela, 25,5x27 cm. MR 13166, Museu de Reus (IMRC)
Lluís Masriera, Ocell de golfa, 1898. Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquisició a la «IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques» de Barcelona, 1898. © Lluís Masriera, VEGAP, Barcelona, 2020
Joaquim Sorolla, Autoretrat, 1897. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació dels fills de l'escultor Josep Monserrat Portella, 1924. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
Antoni Fabrés, Vanitas (Sic transit gloria mundi), c. 1908. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de l'artista, 1925. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
Feliu Elias, La galeria, 1928. Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquisició a l'Exposició Internacional de Barcelona, 1929. © L'autor o els seus hereus
Santiago Rusiñol, Laboratori de la Galette, 1890-1891. Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquisició a la «Primera Exposició General de Belles Arts» de Barcelona, 1891. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
Feliu Elias, Natura morta, 1933. Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquisició a l'«Exposició de Primavera» de Barcelona, 1933. © L'autor o els seus hereus
Isidre Nonell, Gitana jove, 1903. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Jaume Nonell i de l'associació «Les Arts i els Artistes», 1914. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
Juli González, Dona pentinant-se, c. 1934-1940. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Roberta González, filla de l'artista, 1972. © Juli González, VEGAP, Barcelona, 2020
Antoni Fabrés, Repòs del guerrer, 1878. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de l'artista, 1925. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
Manolo Laguillo. "Diagonal", 1988-1989. Fotografia a les sals de plata. 14 x 20,5 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. © Manolo Laguillo, VEGAP, Barcelona. Fotògraf: FotoGasull
Juli González, Cap de la Monsterrat cridant, c. 1942. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Roberta González, filla de l'artista, 1972. © Juli González, VEGAP, Barcelona, 2020
Lluís Graner, Enterrament del Carnestoltes, c. 1904. Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquisició de la col·lecció Casellas, 1911. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
Santiago Rusiñol, Teatro artístico interior por Mce Maeterlinck, 1899. Museu Nacional d’Art de Catalunya, dipòsit de la Col·lecció Postermil, 2014. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2020)
José González Bande, L'artista malalt, 1855. Oli sobre tela. 78 x 98 cm. Dipòsit del Museo del Prado des de l'any 1887. Fotografia Torner. Museu de l'Empordà.
Isidre Nonell Monturiol, Esperança, 1910. Oli sobre tela. 71 x 58 cm. Museu de l’Empordà. Donació de Concepció Santaló i Pagès, 1947. Fotografia Torner. Museu de l'Empordà.
Joaquim Sunyer de Miró, Dona davant el mirall, c. 1902. Pastel sobre paper. 50 x 33 cm. Fotografia Torner. Museu de l’Empordà.
Ramon Reig Corominas, Magranes, sense datar. Oli sobre fusta. 21,5 x 23,8 cm. Adquisició del Consorci del Museu de l'Empordà, 2010. Fotografia Torner. Museu de l’Empordà.
Joan Padern Faig, La cuina de Vilamaniscle, 1982. Oli sobre tela. 97,5 x 130 cm. Museu de l’Empordà. Donació de l'autor, 1994. Fotografia Torner.
Manolo Laguillo. "Diagonal", 1988-1989. Fotografia a les sals de plata. 14,5 x 20 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació Manolo Laguillo. © Manolo Laguillo, VEGAP, Barcelona. Fotògraf: FotoGasull
Joan Abelló i Prat, La dama del paraigües, 1976-77. Oli sobre tela, 89 x 116 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès. © VEGAP
Manolo Hugué, La Rosa cuinant, 1932. Oli sobre cartró premsat, 41 x 32 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès.
Manolo Hugué, Rosa, 1933-1934. Tècnica aquosa sobre paper , 49 x 32 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès.
Manolo Hugué, Dona asseguda, 1922. Llapis sobre paper, 21 x 16 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès.
Marià Pidelaserra i Brias, Noia estiuejant, 1925. Oli sobre tela, 175 x 100 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès.
Jaume Muxart i Domènech, París, 1949. Acrílic sobre tela, 81 x 100 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès. © VEGAP
Josep Mª de Sucre, Cara d'home, 1962. Ceres sobre paper imprès, 22,3 x 16 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès.
Josep Mª de Sucre, Dona, 1961. Ceres sobre cartró premsat, 24 x 21,1 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès.
Darío de Regoyos y Valdés, Escórpora, c. 1900. Llapis sobre paper, 11 x 19 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès.
Joan Abelló i Prat, Col de Porte, 1987. Oli sobre tela, 81 x 65,3 cm. Museu Abelló. Mollet del Vallès. © VEGAP
Baldomer Gili Roig. Jardí de la Villa Falconieri, 1900. Oli sobre tela, 98 x 130,5 cm. Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Donació de la Diputació de Lleida, 1917. © Jordi V. Pou, Museu d’Art Jaume Morera.
Baldomer Gili Roig. Retrat d’IIdarella (Roma), 1900-1904. Fotografia blanc i negre, còpia moderna del negatiu original de vidre, 35 x 25 cm. Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Donació Llegat Dolors Moros, 2010. © Museu d’Art Jaume Morera
Baldomer Gili Roig. Pineda (Roma), 1900-1904. Negatiu original de vidre amb gelatina de bromur, 9 x 12 cm. Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Donació Llegat Dolors Moros, 2010.
Baldomer Gili Roig. El claustre inefable (Sant Cugat del Vallès), 1920. Oli sobre tela, 150 x 112 cm. Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. © Jordi V. Pou, Museu d’Art Jaume Morera
Àngel Jové Jové. S.T. (Tríptic), 1982-1985. Oli, vernís i pintura daurada sobre paper fotogràfic, 128,3 x 95,8 cm. Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Dipòsit de la Diputació de Lleida, 1985. © Jordi V. Pou, Museu d’Art Jaume Morera
Àngel Jové Jové, Sense títol, 1985. Oli, purpurina i vernís sobre tela, 130 x 97,3 cm. Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. © Jordi V. Pou, Museu d’Art Jaume Morera
Manolo Laguillo. "Diagonal", 1988-1989. Fotografia a les sals de plata. 14 x 20,5 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació Manolo Laguillo. © Manolo Laguillo, VEGAP, Barcelona. Fotògraf: FotoGasull
Mela (Maria Melania) Mutermilch, L'Onyar a Girona, 1914. Oli sobre tela, 100 x 100 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 250.336. Fons d’Art de la Diputació de Girona. Fot. Rafel Bosch
Benet Mercadé Fàbregas, Colom al monestir de Santa Maria de la Ràbida, demanant pa i aigua pel seu fill, 1858. Oli sobre tela, 124 x 89,5 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 130.761. Dipòsit Museo Nacional del Prado. Fot. Rafel Bosch
Santiago Rusiñol i Prats, Pati de Sitges, 1891. Oli sobre tela, 81 x 65,5 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 130.761. Dipòsit Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art. Fot. Rafel Bosch
Castoro, Rosemarie. "Spine on its Side" ("Columna vertebral de costat"), 1970. Gesso, pasta de modelar i grafit sobre masonita. 214,3 x 457,2 x 116,84 cm (peça muntada). Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. © The Estate of Rosemarie Castoro. Fotògraf: FotoGasull
Pep Colomer i Martí, Interior, 1985. Mixta. 75 x 92,5 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 131.663. Dipòsit Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art. Fot. Rafel Bosch
Cristina Núñez Salmerón, Los Monegros, 1996. Fotografia, 20 x 30 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 134.653. Dipòsit Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art. Fot. Rafel Bosch
Desconegut, Natura morta amb calavera, Darrer terç del segle XIX - primer terç del segle XX. Oli sobre tela, 55 x 36 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 134.662. Fons d’Art de la Diputació de Girona. Fot. Rafel Bosch
Francesc Sans i Cabot, La Fortuna, la Bogeria i la Casualitat, 1871. Oli sobre tela, 41 x 33 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 250.324. Fons d’Art de la Diputació de Girona. Fot. Rafel Bosch
Santiago Rusiñol i Prats, Passeig solitari. Hort del duc de Gor, 1898. Oli sobre tela, 166,5 x 126,5 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 137.077. Dipòsit Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art. Fot. Rafel Bosch
Ramon Casas i Carbó, La Vídua, entre els anys 1889-1890. Oli sobre tela, 186 x 113 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Jaume Busquets i Mollera, Bodegó amb cebes, Segon quart del segle XX. Oli sobre fusta, 57 x 66 cm. Museu d’Art de Girona. Núm. reg. 137.696. Dipòsit Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art. Fot. Rafel Bosch
Miquel Blay Fàbrega, Esbós dels primers freds, 1892. Guix, 31 x 21 x 13,5 cm. Museu d’Art de Girona Núm. reg. 26547. Fons d’Art de la Diputació de Girona. Fot. Rafel Bosch
Plat d’engany, Sèrie d’influència francesa, Barcelona, segona meitat del segle XVIII. Pisa amb òxids i relleus. 23,8 cm de diàmetre. MCB 18273. Museu del Disseny de Barcelona. Fotografia: Guillem F-H
Plat d’engany, Sèrie del "cacharrero”, l’Alcora, 1770-1775. Pisa amb òxids i relleus. 25 cm de diàmetre. MCB 40122. Museu del Disseny de Barcelona. Fotografia: Guillem F-H
Francesc Serra, Noia a la finestra, sense datar. Oli sobre cartró, 46 x 38 cm. Museu de Valls. Donació de la Fundació Rodón-Giró.
Jordi Curós, El noi del gos, 1953. Oli sobre tela, 86 x 66 cm. Museu de Valls. Donació de Joan Estil·las
Josep M. Garcia Llort, Pineville, 1955. Oli sobre tela, 87 x 56 cm. Museu de Valls. Donació de Joan Estil·las
Joan Llimona, Dona cosint, sense datar. Oli sobre cartró, 71 x 52,5 cm. Museu de Valls. Llegat de Francesc Blasi Vallespinosa.
Marià Llavaneras, Retrat d'Elvira Guillaumes, 1924. Oli sobre tela, 98 x 80 cm. Museu de Valls. Donació de Joan Estil·las.
Francesc Català-Roca, Josep Pla a Llofriu, 1977. Paper fotogràfic sobre fusta, 100 x 69,5 cm. Museu de Valls. Dipòsit del Fons d'Art de la Generalitat de Catalunya
Manolo Laguillo. "Diagonal", 1988-1989. Fotografia a les sals de plata. 32,5 x 41,5 cm. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. © Manolo Laguillo, VEGAP, Barcelona. Fotògraf: FotoGasull
Francesc Serra, Noia cosint, sense datar. Oli sobre cartró, 38 x 33 cm. Museu de Valls. Donació de la Fundació Rodón-Giró.
Ramon Pichot i Soler, Llegint el diari, 1964. Oli sobre tela, 44 x 36 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Jaume Planas Gallés, Noia pelant patates, 1969. Oli sobre tela, 38 x 45,5 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Isidre Nonell i Monturiol, Natura morta d’arengada, 1910. Oli sobre tela, 32 x 42,5 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Marià Pidelaserra i Brias, Interior, últim quart del segle XIX - primera meitat del segle XX. Oli sobre tela, 20 x 29 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Marià Fortuny i Marsal, Interior de l’església de Sant Sebastià, cap al 1867. Oli sobre taula, 16 x 24 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Ramon Martí Alsina, Mar tempestuós, segona meitat del segle XIX. Oli sobre tela, 137 x 239 cm. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú.
Humberto Rivas, Filo, 1996. 49,7 x 40 cm, blanc i negre. Paper baritat, gelatina i plata (procés), Gelatina i plata sobre paper baritat Museu Nacional d’Art de Catalunya. Donació de l'artista, 2006. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020; © Humberto Rivas, VEGAP, Barcelona, 2020

Ulls confinats

Emmirallar-nos i projectar-ne els reflexos.

Ulls confinats és un joc de malabars o un joc de miralls, depèn de com es miri. Que ningú s'ofengui per la gosadia de cercar dins la Xarxa de Museus de Catalunya obres d'art que, sota uns criteris molt específics, responguin més o menys subjectivament al que hem viscut com a societat durant aquest primer estadi de la pandèmia de la Covid-19. Unes situacions que traduïdes a imatges, a la realitat o en les realitats més diverses, no hem visionat de forma exhaustiva. 

Ara ja podem afirmar obertament que no disposem de totes les captures possibles, més enllà de les imatges casolanes que han circulat per les xarxes. Fotografies i vídeos de vivències que, per desconegudes, encara les estem assimilant. Tota l'experiència de la por, de tancar-nos a casa durant tant de temps, de treballar sota la pressió d'infectar-nos, d'un sistema sanitari col·lapsat i espantat, de la mort implacable però amagada i els seus rituals silenciats i, sobretot, de les experiències greus en residències de la gent gran -el gran forat negre del sistema-, ha estat d'una brutalitat que encara assimilem els seus efectes. 

L'experiència col·lectiva d'uns fets que alhora prenen tot el sentit a l'àmbit personal i indestriable. El que hem viscut i el que hem percebut com a col·lectiu es poden separar dràsticament. La proposta que faig posa el focus en les persones i defuig de les dades erràtiques, sempre impersonals, d'uns successos que recordarem de per vida. El projecte que teniu davant, aquest conjunt heterogeni d'imatges de diferents èpoques, artistes, tècniques… respon a un seguit de qüestions que m'he formulat, de forma intuïtiva, durant el primer mes del confinament. Qüestions tristament inquietants i altament influenciades per una situació d'estranyament. La por fa que els esforços per pensar en el present s'aguditzin, i aquest projecte és fill d'aquest sentiment. 

Aquells dies, algunes institucions museístiques de Catalunya i del món propiciaven que els seus públics escenifiquessin o escarnissin algunes obres d'art, com unes posades en escena casolanes que els usuaris fotografiaven i exposaven de nou al costat del quadre o l'escultura original. Les institucions animaven a penjar-les i etiquetar-les a les xarxes socials, com un joc d'estar per casa, que magnificava certament algunes icones de l'art, però, sobretot, donava sentit a la tasca de propagació cultural que fan els museus. Mentre pensava en moltes possibilitats de cara a l'exposició virtual que tenia encarregada, veia com les famílies, els joves, etcètera reproduïen, com si fos un joc de miralls, obres d'art molt reconeixibles i d'altres no tan emblemàtiques que anaven configurant com una museística casolana i, de passada, ens recordaven que no podíem visitar els museus, aleshores tancats. Era la reproducció de la reproducció, uns copistes performatius i altament originals. 

Aquell fenomen repicava dins meu i vaig començar a sospesar algunes problemàtiques vinculades a les intensitats dels treballs del passat, i si aquests dispositius que anomenen obres d'art tenen el potencial d'ajudar-nos a entendre o d’explicar un fet extraordinari del present. Confinats com estàvem, aquesta pràctica viral de les escenificacions, que no era nova, va arribar a uns considerables nivells d'enginy, per la qual cosa vaig optar en ferm per una proposta que ens parlés d'una situació inusual, emmirallant-nos en les obres del passat. 
Interpretar un present, triant obres del passat i traint els seus significats originals. El que he forçat no té cap relació aparent amb aquestes escenificacions de què parlo, però sí amb la força oculta de les obres confinades també, en el sacrilegi mateix de fer-les parlar d'un assumpte que no els pertoca, de reviure-les momentàniament. 
Ulls confinats és això, l'intent d'escenificar una situació d'urgència amb els arxius dipositaris dels museus, d'uns continguts que pretenen explicar-nos que ens està passant o que ens ha passat, amb l'esperança dipositada en les obres que es materialitzaran en aquest període millorin del tot aquesta ingerència. 
Ulls confinats és doncs un projecte en suspensió, a l'espera d'unes obres actuals que de ben segur incidiran de forma més punyent en l'experiència prismàtica que hem viscut, mostrant totes les seves cares, les fosques i òbviament les més visibles i consensuades per tothom. 


Totes les qüestions del projecte es poden resumir en una de sola: podem trobar, en la diversitat dels museus, obres que d'alguna manera ens prestin momentàniament el seu discurs o la seva vigència per comprendre i assimilar l'estat excepcional d'un confinament? Per dir-ho d'una altra forma, es poden reactivar un seguit d'obres de períodes històrics altament variats per fer entenedora una situació que no les reconeix històricament? 
Aquests i d'altres dubtes sobrevolen un plantejament altament orgànic a l’hora de triar-les. Un cribratge fet des del respecte amb les persones que han patit i amb l'ànim d'entendre i aprofundir en el desconegut d’un present, que ja no ho és. Just després del desconfinament es varen instaurar com a reclam, en àmbits publicitaris, algunes imatges aleshores ja icòniques d’habitants en estances interiors, o en balcons i terrasses o sobretot en els centres de salut amb els seus equips humans, com a plataformes per guarir-nos, generar continguts polítics, d'agraïment, culturals o de supervivència a ultrança. Ulls confinats s'ha confeccionat amb moltes reserves a causa de la falta d'una distància prudencial i temporal amb tots aquests relats i amb els que aniran apareixent. A banda de la publicitat, que sempre té la capacitat de fagocitar i adaptar-se a totes les situacions per increïbles que siguin, les obres d'art que es produiran durant aquest tancament forçat, i les que òbviament s’aniran produint després, tindran molts d'ecos en el que signifiquen i el que significaran socialment aquests relats d'inseguretat, fragilitat i realitat canviant, traduïts en iconografia. 

Tots els continguts generats des de la cultura, en un futur no molt llunyà, formaran part d'alguns museus i seran, lògicament, un reflex del temps que ens ha tocat viure i faran obsolet aquest intent comissariat per un servidor. Per aquesta mateixa raó que explico, i per mantenir en certa forma el misteri que malauradament recorre el fet excepcional que hem viscut, he volgut trencar amb les parcel·les temàtiques que jo mateix vaig configurar en un inici. He preferit exposar totes les obres barrejades, sense indexar, com un embalum d'experiències sense ordre, el més proper a la realitat o realitats, com deia abans. La dificultat d'expressar un fet des d'una lògica prismàtica, quasi inversemblant, el salt mortal d'uns continguts museístics que il·lustren un present fugisser. 

El temps d'aquest "suposat" postconfinament ens ha regalat situacions tan o més difícils com les que he intentat copsar amb aquest conjunt. En algun punt del procés de treball, primer amb les indicacions adreçades a les institucions, i després amb una recerca més acurada dins els webs dels museus, he intentat adaptar-me a situacions noves, constatant la impossibilitat real d’atrapar la realitat. La tria final, on podeu capbussar-vos, ha estat generada de forma esglaonada, i s'ha tancat a finals de juliol.

Pervertir les convencions museístiques ha estat un dels reptes, trencar absolutament amb les convencions historiogràfiques o de temporalitat històrica, que d'altra manera, des del museu i les lògiques museístiques convencionals, no serien del tot concebibles. Aquest és un projecte altament experimental, d’apropiació d’uns continguts per dur-los a un altre pla d’acció, per degenerar el discurs. Una lògica habitual en els treballs que realitzo amb arxius aliens que reverbera també aquí. 
Durant el trajecte de selecció, no he pogut deixar d'imaginar altres formes de fer del tot irreverents, per dir-ho amb ulls d'artista, no he descartat mai del tot que tot aquest cribratge final s'arribés a exposar de forma física dins d’una sala de museu. De mostrar totes aquestes obres sobre la paret, com es feia a les pinacoteques clàssiques, i els treballs tridimensionals sobre una gran tarima. Vull que imagineu aquesta possibilitat amb totes les obres desades a l’espai; seria sense cap dubte una exposició d'art contemporani, mai millor dit, feta amb el resultat exhaustiu d'una tria eclèctica i transgressora. 

Ulls confinats ens parla també, entre línies, de la dificultat de concebre projectes radicals que estan fora dels estàndards que s'han anat configurant aquests darrers segles des de les formes d'exhibir i repensar les col·leccions d’art. De la possibilitat d'obrir vies per acostar i acostar-se a aquests conjunts fantàstics, per evidenciar, d'altra banda, que totes les col·leccions d’aquests museus ens pertanyen i les hem de poder remoure de tant en tant, encara que sigui des de la irreverència d’un espigueig apropiacionista.

Jordi Mitjà. Lladó. Agost, 2020.