“La música és l’art que utilitza els seus mitjans, no per representar fenòmens de la natura, sinó per expressar la vida interior de l’artista i crear una vida pròpia de tons musicals”, va dir Vassili Kandinski, l’artista que, en el moment que esclatava la gran revolució de l’avantguarda a principis del segle XX, més va saber relacionar música i arts visuals. Tant se val si Kandinski era sinestèsic o no, el rus va teoritzar la qualitat sonora dels colors i de les formes com ningú abans que ell.

Música i arts visuals sempre han anat de la mà. Els artistes han creat tot un imaginari de la música. En les obres religioses van omplir les escenes d’àngels músics i cantors però, com els creadors solen ser amics entre tots, també van retratar els músics i ballarins, que, en definitiva, són músics que toquen amb el seu cos i dibuixen en l’espai. Altres obres visuals no parlen explícitament de música i so, però la tenen continguda dins seu.

Aquest itinerari per una trentena d’obres d’art de les col·leccions dels museus que formen part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (XMAC) és un passeig en forma de rapsòdia perquè el visitant pugui trobar de manera molt lliure les concomitàncies entre art i música. Un passeig heterodox i atemporal, que manlleva el concepte de “rapsòdia” de l’àmbit de la música per il·lustrar una certa estructura amb què també treballen sovint els artistes visuals.

Detall de l’obra Santa Cecília de Gianbattista i Giandomenico Tiepolo. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Una rapsòdia visual amb diferents ritmes

Una rapsòdia es caracteritza per ser una composició musical formada per diferents fragments temàtics units lliurement i aparentment sense relació entre ells. Les diverses seccions de la peça poden ser fins i tot extremadament contràries: una dramàtica al costat d’una alegre; una ràpida al costat d’una lenta… Ritmes i emocions diversos en una sola peça, encara que hi ha sempre una fina línia que les uneix, per més subtil que sigui. Sempre hi trobem ecos i ressonàncies. El resultat d’aquesta unió de peces acostuma a tenir un alt component emocional, toca la fibra molt fàcilment. És per aquesta raó que les rapsòdies solen ser peces d’èxit, com és el cas de la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, de Sergei Rachmaninov; la Rapsody in Blue, de George Gershwin, o la famosíssima Bohemian Rapsody, de Queen.

L’estructura en forma de rapsòdia també serveix per marcar el ritme intern de la mateixa exposició. A més, com es tracta d’una mostra virtual i no heu de transitar per un espai físic, podeu “saltar” fàcilment d’una peça a l’altra, amb total llibertat. Però com passa amb la música, gaudir de l’art en directe és una experiència molt satisfactòria i enriquidora i per això us convidem també a visitar les obres directament als museus.